Canvis en l’ús de les mascaretes en els centres de treball
Reial decret llei 13/2021 i l’ús de les mascaretes en els centres de treball
El dissabte dia 26 de juny va entrar en vigor el Reial decret llei 13/2021, de 24 de juny; els canvis que introdueix aquesta norma afecten, principalment, l’eliminació de l’ús obligatori de mascaretes a la via pública i en espais a l’aire lliure.
Supòsits on es manté l’obligatorietat de l’ús de la mascareta (art. 6.1)
- En qualsevol espai tancat d’ús públic o que es trobi obert al públic.
- En qualsevol espai a l’aire lliure en el qual, per l’aglomeració de persones, no resulti possible mantenir una distància mínima d’1,5 metres entre aquestes, excepte grups de convivents.
- En els mitjans de transport aeri, marítim, en autobús, o per ferrocarril, incloent-hi les andanes i les estacions de viatgers, o en telefèric, així com als transports públics i privats complementaris de viatgers en vehicles de fins a nou places, inclòs el conductor, si els ocupants dels vehicles de turisme no conviuen al mateix domicili. En el cas dels passatgers de vaixells i embarcacions, no serà necessari l’ús de mascaretes quan es trobin dins de la seva cabina, ni en espais exteriors de la nau quan es pugui mantenir la distància de seguretat d’1,5 metres.
- En els esdeveniments multitudinaris a l’aire lliure, quan els assistents estiguin drets o, si estan asseguts, quan no es pugui mantenir la distància d’1,5 metres entre persones, excepte grups de convivents.
Excepcions a l’obligatorietat de l’ús de la mascareta
- Les persones que presentin algun tipus de malaltia o dificultat respiratòria que es pugui veure agreujada per l’ús de la mascareta o que, per la seva situació de discapacitat o dependència, no disposin d’autonomia per treure’s la mascareta, o bé presentin alteracions de conducta que facin inviable la seva utilització.
- En el cas que per la mateixa naturalesa de les activitats, l’ús de la mascareta resulti incompatible, de conformitat amb les indicacions de les autoritats sanitàries.
- En aquells llocs o espais tancats d’ús públic que formin part del lloc de residència dels col·lectius que s’hi reuneixen (institucions per a l’atenció de persones grans o amb diversitat funcional, dependències destinades a residència col·lectiva de treballadors essencials o altres col·lectius que reuneixin característiques similars), sempre que aquests col·lectius i els treballadors que hi exerceixin les seves funcions tinguin cobertures de vacunació superiors al 80% amb pauta completa. Aquesta excepció no serà aplicable als visitants externs, ni als treballadors dels centres residencials de persones grans o amb diversitat funcional.
Aplicació d’aquesta normativa en els centres de treball
D’aquesta forma, en la majoria de supòsits de prestació de serveis en l’àmbit laboral, la utilització de la mascareta als centres de treball continua sent obligatòria i les persones treballadores hauran de complir amb aquesta obligació, tret que es trobin incloses en alguna de les excepcions abans exposades.
Recordem que l’article 29.1 de la Llei de prevenció de Riscos Laborals estableix que “correspon a cada treballador vetllar, segons les seves possibilitats i mitjançant el compliment de les mesures de prevenció que en cada cas siguin adoptades, per la seva pròpia seguretat i salut en el treball i per la d’aquelles altres persones a les quals pugui afectar la seva activitat professional, a causa dels seus actes i omissions en el treball, de conformitat amb la seva formació i les instruccions de l’empresari”, i es prové específicament que aquest haurà de “contribuir al compliment de les obligacions establertes per l’autoritat competent amb la finalitat de protegir la seguretat i la salut dels treballadors en el treball”.
Conseqüències del seu incompliment
Podria ser sancionat d’acord amb la graduació de faltes i sancions que s’estableixin a les disposicions legals o en el conveni col·lectiu aplicable.
En aquest sentit, recentment el TSJ d’Astúries ha confirmat la procedència de l’acomiadament d’un treballador que s’havia negat a utilitzar gel hidroalcohòlic i mascareta en el desenvolupament de la seva tasca com a repartidor; cal tenir present, que l’empresa havia posat a la disposició del treballador aquests mitjans, que l’havia informat de l’obligatorietat del seu ús i que li havia requerit el compliment, sense que el treballador, en diverses ocasions, complís les ordres. En aquesta línia, una STSJ del País Basc ha considerat improcedent l’acomiadament d’un treballador, amb antecedents mèdics de problemes als bronquis, que decideix abandonar el seu lloc de treball davant la falta de subministrament per part de l’empresa de mascaretes, que havia sol·licitat en diverses ocasions.
Obligació de realitzar proves de PCR per part de les empreses
Una recent sentència del Tribunal Suprem ha establert que no hi ha cap normativa vigent que permeti exigir a les empreses la realització d’aquestes proves de detecció de la covid-19 als seus treballadors. Segons aquesta sentència, només en cas d’existir una indicació mèdica podria discutir l’abast de l’eventual obligació empresarial de facilitar els mitjans i instruments necessaris per a la seva realització, en una activitat tan objectivament perillosa i arriscada com el transport sanitari. Però, si no hi ha prescripció mèdica i davant l’absència de cap altra norma legal vigent que així ho imposi, no troba la sala raons per imposar a l’empresa l’específica obligació que reclamaven els sindicats.
