Obligació d’audiència prèvia en acomiadaments disciplinaris: un gir decisiu del Tribunal Suprem
26 novembre 2024 · Vilar Riba
El Tribunal Suprem ha establert una nova doctrina que exigeix l’audiència prèvia al treballador en cas d’acomiadaments disciplinaris, tal com determina la sentència 1250/2024, de 18 de novembre. Aquest canvi, basat en l’aplicació directa del Conveni 158 de la OIT, afecta de manera significativa el procés d’acomiadament. A continuació, analitzem els antecedents, els arguments del Tribunal i les implicacions pràctiques d’aquesta resolució.
Antecedents del cas
El pronunciament del Tribunal Suprem es basa en el cas d’un professor d’una Escola d’Art Dramàtic de Mallorca acomiadat per presumptes conductes d’assetjament sexual i discriminació de gènere.
- Procediment inicial:
- El Jutjat Social 4 de Palma va declarar l’acomiadament procedent, considerant provats els fets.
- Recurs de suplicació:
- El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va anul·lar la decisió inicial per falta d’audiència prèvia al treballador, declarant l’acomiadament improcedent.
- Recurs de cassació:
- El Tribunal Suprem va confirmar el criteri del TSJ, consolidant l’obligació d’audiència prèvia com a requisit en acomiadaments disciplinaris.
Arguments del tribunal suprem
El Tribunal Suprem es recolza en l’article 7 del Conveni 158 de la OIT, ratificat per Espanya el 1985, per establir que aquesta norma té aplicació directa en l’ordenament jurídic nacional.
Redactat de l’article 7 del Conveni 158
“No s’ha de donar per acabada la relació de treball d’un treballador per motius relacionats amb la seva conducta o rendiment abans que se li hagi ofert la possibilitat de defensar-se dels càrrecs formulats contra ell, llevat que no es pugui demanar raonablement a l’ocupador que li concedeixi aquesta possibilitat.”
Raons per l’aplicació directa
El Tribunal argumenta que aquest article és una norma internacional “autosuficient”, ja que:
- Té un contingut complet i clar.
- No requereix una transposició específica per part de la legislació nacional.
El Tribunal conclou que l’audiència prèvia és un dret del treballador i un requisit que l’ocupador ha de complir abans de l’efectivitat de l’acomiadament.
Implicacions pràctiques i conclusions
Amb la sentència 1250/2024, de 18 de novembre, el Tribunal Suprem consolida l’obligatorietat de l’audiència prèvia en acomiadaments disciplinaris. Aquest tràmit garanteix al treballador un termini per presentar al·legacions abans de l’efectivitat de l’acomiadament.
A la pràctica, serà recomanable concedir al treballador un permís retribuït durant aquest període per evitar tensions. El no compliment d’aquest requisit comportarà, amb tota probabilitat, que l’acomiadament sigui declarat improcedent, amb les conseqüències econòmiques i laborals que això implica.
Tot i que l’article 7 del Conveni 158 de la OIT preveu excepcions quan no sigui raonable exigir l’audiència, aquestes no han estat detallades pel Tribunal Suprem. Per tant, la recomanació general és complir sempre amb aquest tràmit per garantir la defensa de la procedència de l’acomiadament disciplinari.
Aquesta resolució reforça els drets dels treballadors i obliga les empreses a adaptar els seus processos d’acomiadament a aquesta nova realitat normativa.
