Les Societats de Capital Risc, en el punt de mira d’Hisenda
17 juny 2025 · Vilar Riba
En els darrers anys, les Societats de Capital Risc (SCR) han guanyat protagonisme com a vehicles d’inversió per a grans patrimonis. El seu atractiu no només rau en la seva naturalesa com a entitats d’inversió tancades orientades a actius alternatius, sinó també —i de manera destacada— en els avantatges fiscals que poden oferir.
Per què desperten tant d’interès fiscal?
Les SCR poden, en determinades condicions, accedir als beneficis fiscals associats a l’empresa familiar. Això inclou exempcions en l’Impost sobre el Patrimoni i l’Impost Temporal de les Grans Fortunes, així com reduccions en l’Impost sobre Successions i Donacions. Aquest potencial ha contribuït a un creixement notable: de les 188 SCR registrades a finals de 2020, actualment ja se’n comptabilitzen més de 500. I la xifra sembla que continua incrementant-se.
Quan pot una SCR considerar-se una empresa familiar?
Perquè una SCR pugui beneficiar-se del règim fiscal de l’empresa familiar, ha de complir una sèrie de requisits, segons la doctrina i jurisprudència tributària consolidada:
- No ser una entitat de mera tinença de béns: És a dir, més del 50% del seu actiu ha d’estar afecte a una activitat econòmica. En el cas de les SCR, aquest requisit es compleix habitualment gràcies al coeficient d’inversió obligatori (60%) que han de complir per llei.
- Participació mínima del 5%: El soci ha de tenir, com a mínim, un 5% dels drets de vot. A la pràctica, això no sol ser un obstacle, ja que molts inversors exigeixen aquest percentatge com a mínim. De fet, és habitual trobar SCR amb un únic soci-inversor.
Els punts de fricció amb Hisenda
Tot i el marc legal aparentment clar, la Inspecció d’Hisenda ha posat el focus en diversos aspectes que poden comprometre l’accés als beneficis fiscals:
- Els tres primers anys de vida: Durant aquest període, el coeficient d’inversió no és obligatori. Això pot portar l’Administració a considerar la SCR com una entitat de mera tinença de béns, tal com ha expressat la Direcció General de Tributs de Catalunya en la Consulta Vinculant núm. V85/23, publicada el passat mes d’octure.
- Participació activa en la gestió: Es requereix que el soci (sovint una entitat del grup familiar) participi activament en la gestió de la SCR formant part del seu òrgan d’administració.
- Mitjans propis: En alguns casos, es pot exigir que la SCR disposi de mitjans materials i humans propis, més enllà dels serveis contractats amb una gestora especialitzada.
- Altres inversions: Pel que fa al 40% restant de l’actiu, també pot considerar-se afecte a una activitat econòmica si representa, com a mínim, un 5% dels drets de vot en altres entitats que no siguin, a la vegada, de mera tinença.
Conclusió
Les SCR poden ser una eina molt potent dins d’una estratègia patrimonial, però el seu ús requereix una planificació acurada i un seguiment rigorós. L’atractiu fiscal és innegable, però també ho són les exigències legals i tributàries que comporta.
En un context de creixent escrutini per part d’Hisenda, la transparència, el rigor i una estratègia ben definida són més imprescindibles que mai.
