La signatura de documents en transaccions internacionals: Validesa de les signatures electròniques a Espanya
2 setembre 2025 · Vilar Riba
En l’economia i la societat actuals, és habitual que es realitzin transaccions i acords entre parts situades lluny (fins i tot en diferents països). La signatura manuscrita tradicional no és pràctica en aquestes circumstàncies, i cal un sistema de signatura alternatiu.
Aquest article, elaborat per Jordi Pallarès, soci de l’àrea jurídica de Vilar Riba, ha estat publicat a GGI i explica quina validesa tenen les signatures electròniques a Espanya en el marc de les transaccions internacionals.
La legislació europea vigent defineix tres tipus de signatures electròniques:
Signatura electrònica simple (SES)
Signatura electrònica avançada (AES)
Signatura electrònica qualificada (QES)
La SES es defineix com a dades electròniques annexades o associades lògicament a altres dades electròniques (per exemple, un document) que el signant utilitza per signar. Exemples de SES podrien ser el codi PIN d’una targeta de crèdit, fer clic a “acceptar” en una pàgina web o una signatura manuscrita escanejada i enganxada.
La AES es defineix com una signatura electrònica vinculada de manera única al signant, que permet la seva identificació, i creada amb dades de creació de signatura que el signant pot utilitzar sota el seu control exclusiu amb un alt nivell de confiança. Està vinculada a les dades signades de manera que qualsevol modificació posterior de les dades és detectable. Exemples en serien una signatura biomètrica en dispositius mòbils, o signatures mitjançant aplicacions que, per recollir la signatura, envien a l’usuari un codi o un enllaç al seu número de telèfon o correu electrònic específic.
La QES és una forma més estricta de l’AES. En essència, és una AES que inclou un certificat digital qualificat i que ha estat creada utilitzant un dispositiu qualificat de creació de signatura (QSCD). Aquest certificat ha de ser emès per un Proveïdor de Serveis de Confiança de la Unió Europea (TSP). Exemples a Espanya poden ser el document nacional d’identitat electrònic, o un certificat electrònic emès per la Fábrica de Moneda y Timbre.
Serveis com DocuSign o Signaturit ofereixen l’opció d’utilitzar tant l’AES com la QES.
L’ús de signatures electròniques és legalment vàlid a Espanya per a la majoria d’actes i contractes jurídics. No obstant això, en queden exclosos els contractes relacionats amb el dret de família o amb qüestions successòries. Per als actes jurídics que requereixin la intervenció d’òrgans judicials, notaris, registradors de la propietat i mercantils, o autoritats públiques, prevaldrà en cada cas la legislació específica vigent.
D’entre els tres tipus de signatures electròniques regulades per la legislació aplicable, només la QES és reconeguda com a equivalent a la signatura manuscrita. Tant l’AES com la SES també tenen validesa legal. Tanmateix, si se’n qüestiona l’autenticitat o la integritat del document signat, caldrà utilitzar els mitjans de prova disponibles per acreditar-ne la validesa.
En resum: la signatura electrònica és legalment vàlida a Espanya per a la majoria d’actes i contractes, però es recomana l’ús d’una QES o, com a mínim, d’una AES si el document o contracte és important.
