"Heretar en vida" a Catalunya: nou escenari fiscal per a la donació mortis causa
20 juliol 2026 · VILAR RIBA
Catalunya alinea el tractament fiscal de la donació mortis causa amb lliurament de present, que passa a tributar íntegrament com a herència. Canvia el mapa de la planificació successòria: es tanca una via, se'n consoliden d'altres amb més seguretat jurídica. I queda una pregunta oberta per a qui ja va utilitzar la figura.
Una figura tan potent com desconeguda
El dret civil català permet una cosa que sona gairebé contradictòria: transmetre béns als descendents avui, en vida, però amb la naturalesa jurídica d’una herència. És l’anomenada donació per causa de mort amb lliurament de present. El beneficiari rep el bé immediatament —una empresa, un immoble, una cartera d’inversió financera— i l’operació es considera, civilment, un avançament de la successió.
Dues administracions, dos criteris
Fins ara, cada Administració mirava aquesta figura amb ulls diferents. L’Administració estatal — amb el suport del Tribunal Suprem— la considerava una transmissió successòria: qui transmetia no tributava a l’IRPF pel guany acumulat del bé, igual que en una herència. L’Administració catalana, en canvi, la tractava en l’impost sobre successions i donacions com una donació, fet que donava accés a la tarifa reduïda entre familiars directes formalitzada en escriptura pública, que mai no supera el 9%.
Aquesta combinació resultava, en determinats perfils patrimonials, molt eficient. Però descansava sobre una contradicció entre administracions que generava una inseguretat de fons: un mateix negoci jurídic no pot ser dues coses alhora, i tard o d’hora el criteri s’havia d’unificar.
El que ha canviat el juliol de 2026
Aquest moment ha arribat. El legislador català ha modificat el Codi tributari de Catalunya i l’Administració catalana ha publicat una resolució abandonant expressament el seu criteri anterior. Des del 14 de juliol de 2026, la donació mortis causaamb lliurament de present tributa a Catalunya, a tots els efectes, com una adquisició successòria: tarifa, reduccions i bonificacions pròpies de les herències.
És cert que amb això desapareix l’accés a la tarifa reduïda de donacions, i que en determinades circumstàncies la comparativa pot empitjorar. Però seria un error quedar-se només amb aquesta lectura.
El que s’obre: planificar amb les regles de l’herència, en vida
La unificació del criteri converteix aquesta figura en una eina de planificació successòria de primer ordre, i ara amb totes dues administracions remant en la mateixa direcció:
Anticipar l’herència sense cost en l’IRPF. El transmitent pot ordenar en vida el relleu patrimonial —decidir què rep cada descendent, quan i en quines condicions— sense que aflori cap guany patrimonial, cosa que en una donació ordinària de béns molt revaloritzats pot suposar un cost important.
Accedir en vida al règim fiscal de les herències. Les reduccions successòries —empresa familiar, habitatge habitual, parentiu— i les bonificacions de la quota passen a estar disponibles sense esperar la defunció. En transmissions d’empresa familiar, per exemple, el resultat pot ser extraordinàriament eficient.
Fer-ho amb seguretat jurídica. Potser l’actiu més valuós del nou escenari. Qui utilitzi avui aquesta figura sap exactament a què atenir-se: un únic tractament, coherent en IRPF i en successions, avalat per la llei, per totes dues administracions i pel Tribunal Suprem. La planificació ja no depèn que una contradicció administrativa es mantingui en el temps.
Com sempre, la figura té les seves exigències civils, notarials i registrals, i no és un vestit de talla única: requereix anàlisi i números cas per cas. Però el terreny de joc és avui molt més ferm que fa unes setmanes.
I una pregunta que continua oberta: què passa amb qui ja la va utilitzar?
Aquí volem fer una crida d’atenció. Molts contribuents van formalitzar aquestes operacions i les van liquidar com a donacions al tipus reduït, seguint fidelment el criteri que la mateixa Administració catalana defensava per escrit. Van fer exactament el que el fisc català els deia que fessin.
Pot ara la Inspecció dels tributs de Catalunya revisar aquestes operacions i exigir la diferència aplicant el règim successori? Hi ha arguments sòlids per defensar que no: la mateixa resolució catalana fa coincidir l’eficàcia del seu nou criteri amb l’entrada en vigor de la reforma legal —cosa que apunta a efectes cap endavant— i el principi de confiança legítima protegeix qui va actuar seguint el criteri publicat per l’Administració.
Però aquesta protecció no està garantida per escrit, i en operacions d’import elevat la diferència de quota en joc pot ser rellevant. Caldrà estar molt atents a com actua la Inspecció catalana en les comprovacions que s’obrin a partir d’ara. És un escenari que seguirem de prop.
La nostra recomanació: si està valorant ordenar el relleu del seu patrimoni o de la seva empresa familiar, el nou marc converteix aquesta figura en una opció que mereix estar sobre la taula.
L’equip fiscal de Vilar Riba està a la seva disposició per analitzar el seu cas concret.
