Aspectes laborals de la Llei de Llibertat Sexual
El BOE de 7 de setembre de 2022 s’ha publicat. La Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual (BOE 07/09/2022); modifica, entre altres textos normatius, l’Estatut del treball autònom, l’Estatut dels Treballadors, l’EBEP, la LOI, o la LGSS.
Les mesures se centren en la protecció de les víctimes de violència de gènere i de violència sexual en l’àmbit laboral i de la Seguretat Social; ens trobem davant d’una normativa que recopila els drets laborals de les víctimes de violència de gènere i les amplia a les víctimes de violència sexual.
Aprofitem l’avinentesa per fer un resum dels aspectes més destacats d’aquesta disposició:
Objectius i finalitat de la normativa
L’objecte de la norma és la garantia i protecció integral del dret a la llibertat sexual i l’erradicació de totes les violències sexuals; el text conté algunes disposicions pròpies de l’àmbit laboral, que passem a revisar.
Prevenció i sensibilització en el àmbit laboral
L’article 12 de la Llei Orgànica indica que les empreses hauran de promoure condicions de treball que evitin la comissió de delictes i altres conductes contra la llibertat sexual i la integritat moral en el treball, incidint especialment en l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe. Així mateix, hauran d’arbitrar procediments específics per a la seva prevenció i per donar via a les denúncies o reclamacions que puguin formular els qui hagin estat víctimes d’aquestes conductes, incloent-hi específicament les ofertes en l’àmbit digital.
El precepte afegeix que les empreses podran establir mesures, que s’hauran de negociar amb els representants de les persones treballadores, com l’elaboració i difusió de codis de bones pràctiques, la realització de campanyes informatives, protocols d’actuació o accions de formació.
Les empreses hauran d’incloure la violència sexual en la valoració de riscos dels diferents llocs de treball ocupats per treballadores, havent de formar i informar d’això a les seves treballadores.
Les empreses que adeqüin la seva estructura i normes de funcionament a aquesta nova regulació seran reconegudes amb el distintiu d'”Empreses per una societat lliure de violència de gènere”. A través d’un reial decret es determinarà el procediment i les condicions per a la concessió, revisió periòdica i retirada del distintiu.
Drets laborals i de Seguretat Social
- Treballador/es per compte aliena
En els termes previstos en el ET, les treballadores víctimes de violències sexuals també tindran dret a la reducció o a la reordenació del seu temps de treball, a la mobilitat geogràfica, al canvi de centre de treball, a l’adaptació del seu lloc de treball i als suports que necessitin per a la seva reincorporació, a la suspensió de la relació laboral amb reserva de lloc de treball i a l’extinció del contracte de treball. També tindran dret a realitzar el seu treball totalment o parcialment a distància o a deixar de fer-ho si aquest fos el sistema establert, sempre en ambdós casos que aquesta modalitat de prestació de serveis sigui compatible amb el lloc i funcions desenvolupades per la persona (art. 37.8 ET).
A més, tindran dret a la protecció per desocupació en els termes previstos en el text refós de la LGSS i en la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.
Les empreses que formalitzin contractes d’interinitat, sempre que el contracte se celebri amb una persona desocupada, per substituir treballadores víctimes de violència sexual que hagin suspès el seu contracte de treball o exercitat el seu dret a la mobilitat geogràfica o al canvi de centre de treball tindran dret a una bonificació del 100% de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes durant tot el període de suspensió de la treballadora substituïda o durant sis mesos en els supòsits de mobilitat geogràfica o canvi de centre de treball.
Les absències o faltes de puntualitat al treball motivades per la situació física o psicològica derivada de les violències sexuals es consideraran justificades i remunerades quan així ho determinin els serveis socials d’atenció o serveis de salut, sense perjudici que les esmentades absències siguin comunicades per la treballadora a l’empresa com més aviat millor.
Entre els requisits per a l’accés a la jubilació anticipada per causa no imputable a la persona treballadora s’incorpora l’extinció del contracte per voluntat de la treballadora per ser víctima de la violència de gènere o violència sexual.
El període de suspensió amb reserva del lloc de treball, contemplat en l’article 48.8 ET per a supòsits de violència de gènere o violència sexual, tindrà la consideració de període de cotització efectiva a efectes de les corresponents prestacions de la Seguretat Social per jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, naixement i cura de menor, d’atur i cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu.
Les treballadores víctimes de violència de gènere o de violència sexual, quan es suspengui el contracte per la seva decisió, es trobaran en situació legal d’atur; aquesta situació s’acreditarà per comunicació escrita de l’empresari sobre l’extinció o suspensió temporal de la relació laboral, juntament amb l’ordre de protecció a favor de la víctima o, en el seu defecte, juntament amb qualsevol dels documents als quals es refereixen l’article 23 de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, o l’article 37 de la Llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual.
La Llei de Violència de Gènere afegeix un capítol sobre “dret a la reparació”, que inclou, entre les mesures per garantir aquest dret, la consideració de la pèrdua d’oportunitats d’ocupació i prestacions socials com a concepte indemnitzable.
- Treballador/es per compte pròpia (autònoms)
A les treballadores per compte propi víctimes de violències sexuals que cessin en la seva activitat per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral se’ls considerarà en situació de cessament temporal de l’activitat i se’ls suspendrà l’obligació de cotització durant un període de sis mesos que els seran considerats com de cotització efectiva a efectes de les prestacions de Seguretat Social.
La treballadora autònoma econòmicament dependent que sigui víctima de violència de gènere o de violències sexuals tindrà dret a l’adaptació de l’horari d’activitat amb l’objecte de fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral. A més, s’incorpora com a causa d’extinció contractual la decisió de la treballadora autònoma econòmicament dependent que es vegi obligada a extingir la relació contractual com a conseqüència de ser víctima de violència de gènere o de violències sexuals.
Conseqüències penals de l’assetjament laboral
El que sol·liciti favors de naturalesa sexual en l’àmbit d’una relació laboral, per a si o per a un tercer, i amb tal comportament provoqués a la víctima una situació objectiva i greument intimidatòria, hostil o humiliant, serà castigat, com a autor d’assetjament sexual, amb la pena de presó de sis a dotze mesos o multa de deu a quinze mesos i inhabilitació especial per a l’exercici de la professió, ofici o activitat de dotze a quinze mesos.
Si el culpable d’assetjament sexual hagués comès el fet prevalent-se d’una situació de superioritat laboral o jeràrquica o amb l’anunci exprés o tàcit de causar a la víctima un mal relacionat amb les legítimes expectatives que aquella pugui tenir en l’àmbit de la indicada relació, la pena serà de presó d’un a dos anys i inhabilitació especial per a l’exercici de la professió, ofici o activitat de divuit a vint-i-quatre mesos.
Es contempla també la possibilitat que una persona jurídica sigui responsable d’aquest delicte, circumstància en què s’imposarà pena de multa de sis mesos a dos anys, entre altres penes.
Entrada en vigor
Els preceptes laborals d’aquesta Llei entraran en vigor als trenta dies des de la seva publicació al BOE, es a dir, el proper 7 d’octubre de 2022.
